Meloncolia

Joan Estrader, un paio estrany. El seu plantejament escènic té dos eixos fonamentals: la paraula i l’estimulació d’algun racó del cervell que et deixa entre el somriure i el dubte, entre l’admiració i la sorpresa. ‘Melancolía’ és poètica i insubordinació taimada, perquè llança dards perquè els agafem amb les mans obertes i, al mínim contacte, es converteixen en esclats de color. És estrany el teatre de Joan, és clar que sí. És teatre del bo, d’aquell que et deixa una sensació agredolça.
Un espectacle surrealista carregat de jocs de paraules on l’humor i l’absurd comparteixen taula per transportar el públic a un estat “Meloncòlic”.
“Cada vegada que veig Joan Estrader no puc deixar de pensar en Gómez de la Serna i Joan Brossa.” Adolfo Simón, QRLA