La veu del poble

La veu del poble

L’artista visual Núria Güell presenta la seva nova peça encarregada pel Festival per a ser presentada en l’espai públic.

Després de l’espectacle, al mateix lloc, hi haurà un diàleg postfunció entre Núria Güell i l’artista visual Mireia Sallarès, en el marc del projecte ‘Dones: pell, cos i paraula’.

ENTRADA GRATUÏTA AMB RESERVA PRÈVIA

ARTISTA
Núria Güell

SINOPSI
Durant el confinament imposat per l’Estat des del dia 15 de març fins al 21 de juny de 2020, molts ciutadans, a les 20h en punt, van sortir als seus balcons, terrasses o finestres per aplaudir els esforços del personal sanitari i solidaritzar-se amb ells. Més enllà de les penalitzacions i persecucions als desobedients per part de les forces de seguretat, aquests aplaudiments simultanis van ser l’únic acte de caràcter públic on va participar la ciutadania durant el confinament. Un mar d’aplaudiments col·lectius va inundar Espanya. Moral de victòria, esperit de sacrifici, disciplina social i, també, els anomenats policies de balcó. Semblava que hi havia una disputa per a guanyar-se el títol de ciutadà exemplar. De fet, els aplaudiments eren tan reconfortants que fins i tot alguns responsables polítics rivalitzaven per adjudicar-se’ls, els mateixos polítics que mitjançant les seves retallades van provocar el col·lapse del sistema sanitari. Alguns d’aquests polítics també es van mostrar públicament aplaudint a les 20h en punt, solidaritzant-se amb “el poble”.

L’acció consisteix en convidar als veïns del barri de Poblenou que s’enfilin a dalt d’un escenari per executar l’aplaudiment de més llarga durada que s’ha donat mai a l’Estat espanyol. Actualment el rècord el té el Teatro Real de Madrid, amb un aplaudiment de 30 minuts.

Davant la disputa per a la monopolització de la narrativa de la pandèmia per part dels poders polítics i socials, sembla que a la ciutadania només ens queda l’opció de ser espectadors obedients, i com a espectadors, aplaudim.

L’aplaudiment és principalment una expressió d’aclamació i aprovació. I què vol dir «aclamar» o «aprovar»? Quan aplaudim estem donant dosis de poder i reconeixement. A l’Antiga Roma es van arribar a nomenar emperadors a través dels aplaudiments, no calia res més, als aplaudiments adquirien efectes jurídics i legals. Sabem que els déus sempre han demanat aclamació i lloances, signes de reconeixement. Els monuments són una mena d’aplaudiments congelats; i els himnes nacionals, aplaudiments musicals. Sentim gaudi quan aplaudim amb ganes, i encara més quan som objecte dels aplaudiments, i això és així, potser, perquè aplaudint o rebent aplaudiments ens instaurem o reafirmem com a subjectes, subjectes a la recerca del reconeixement que donem.

DATA i HORA
24 d’octubre – 11.30 h

ESPAI
Pati del Museu de Can Framis (veure mapa)

DURADA
30 minuts aprox.

(cliqueu a la imatge per descarregar-vos el cartell en format pdf per fer-lo córrer )

FITXA ARTÍSTICA

Co-producció
Escena Poblenou i Centre Cívic Can Felipa

Amb el suport de
Ajuntament de Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Amb la col·laboració de
ADN Factory

BIO DE L’ARTISTA

Conscient de que sovint l’art s’utilitza per a donar suport simbòlic i emocional a tot tipus de poder, Núria Güell intenta no donar respostes, no concloure tesis sinó mostrar els conflictes que es donen entre diferents realitats. La seva pràctica no és una pràctica contemplativa ni el desplegament d’una tècnica, sinó una pràctica de confrontació, de qüestionament d’evidències, i això sovint implica moure peces, comporta acció i moviment, moure individus –còmplices o no–, conduir tràmits burocràtics, fer també que les institucions que contracten els seus serveis s’impliquin i no es limitin a ser mers espectadors.