Cia Lucier
“Gloria Caduca”

Teatre físicCatalunya
Can Felipa, Sala Petita
Divendres 19, 21.30 h

Sinopsi
GLORIA CADUCA és un cant a la Naturalesa i alhora un exercici d'acceleració.
Per a això els seus dos interpretis van viatjar des dels Andes fins al Amazonas, des del més estèril de l’Ausangate fins al més frondós d’Iquitos, per a sentir en la seva pròpia pell aquest eden sense nom ni esperança, on es barreja el natural i el rondallat, dificultant la separació entre l'humà i l’animal.
Sense referències, en el buit, Gloria Caduca exposa als seus dos intèrprets als avatars de de un manglar convertit en Capella Sixtina, on sonen els “Hijos de Caín” i els “Angeles del Infierno”, on els sants criden i volen entre la bellesa i l'horror de la rondalla humana, on amb cada nova exhibició de l'obra els cossos es van licuificant, paladeant, reconciliant.
Fitxa artística:
Concepció: marc regueiro
Interpretació i textos: eugenia iglesias & marco regueiro
Disseny de llums: miguel muñoz
So: raul gonzález
Assistència de direcció: raquel sánchez
Fotografia: bruno pires
Producció: cia. lucier amb la col·laboració: la casa encendida - la porta - l`animal a l`esquena - devir capa - la caldera - l`estruch de sabadell - les golfes de can fabra
Presentació companyia:
Lucier va partir de 2 necessitats: la de conjuminar dues trajectòries radicalment diferents amb la intenció de mostrar la multiplicitat de llenguatges i lectures possibles del fet escènic, i la necessitat de comprometre's amb aquest mateix cos escènic, creant per al teatre peces que exhibeixen el que és el cos humà, el que fa, i del que és capaç.
Un estudi profund del text, del moviment i de l'arquitectura on és representada la peça mitjançant la col·laboració durant el procés de creació de diversos artistes permet que l'obra tingui una major ressonància que la qual puguin concebre els seus creadors i que la seva fase d'exhibició sigui permanentment fructífera. La seva notorietat i diferència específica consisteix en la preparació corporal i emocional dels seus intèrprets i a conferir i ordenar un valor dramàtic a tot succés escènic: des de l'anecdòtic i animal amb tota la seva gamma de densitats.
Al costat d'aquest interès per les qualitats específiques i innates de cada obra i la seva ressonància en l'espai de mostra, comença a ésser de vital importància per a ambdós creadors la inclusió de la memòria, tant com acte lectiu per part del públic, com acció contínua de documentació – arxiu videogràfic, sonor, i textual-. Amb la qual cosa la companyia obre un ventall de possibilitats artístiques perquè les arts efímeres no ho siguin tant mirant de construir un referent de major solidesa, amb una major vertebració plàstica, entroncant-se en un ampli camp de creació estètica, exercint mitjançant la seva presència dramàtica de pont comunicatiu entre el públic i l'art.
Text, moviment i so; espai, visió i memòria conformen el treball d'investigació i creació de la companyia, explorant el joc entre l'art dels cossos i les respostes físiques a aquest art, tant per part del públic com per part de l'interpret. Mirant cada vegada més el temps- de successió, d'acció, de confrontació, d'immobilització- com l'eix del seu llenguatge.

Sinopsis
GLORIA CADUCA es un canto a la Naturaleza y a la vez un ejercicio de aceleración.
Para ello sus dos interpretes viajaron desde los Andes hasta el Amazonas, desde lo más estéril del Ausangate hasta lo más frondoso de Iquitos, para sentir en su propia piel ese eden sin nombre ni esperanza, donde se mezcla lo natural y lo fabulado, dificultando la separación entre lo humano y lo animal.
Sin referencias, en el vacío, Gloria Caduca expone a sus dos intérpretes a los avatares de de un manglar convertido en Capilla Sixtina, donde suenan los Hijos de Caín y los Ángeles del Infierno, donde los santos gritan y vuelan entre la belleza y el horror de la fábula humana, donde con cada nueva exhibición de la obra los cuerpos se van licuificando, paladeando, reconciliando.
Ficha artística:
Concepción: marco regueiro
Interpretación y textos: eugenia iglesias & marco regueiro
Diseño de luces: miguel muñoz
Sonido: raul gonzález
Asistencia de dirección: raquel sánchez
Fotografía: bruno pires
Producción: cia. lucier con la colaboración: la casa encendida - la porta - l`animal a l`esquena - devir capa - la caldera - l`estruch de sabadell - les golfes de can fabra
Presentación compañía:
Lucier partió de 2 necesidades: la de aunar dos trayectorias radicalmente diferentes con la intención de mostrar la multiplicidad de lenguajes y lecturas posibles del hecho escénico, y la necesidad de comprometerse con este mismo cuerpo escénico, creando para el teatro piezas que exhiben lo que es el cuerpo humano, lo que hace, y de lo que es capaz.
Un estudio profundo del texto, del movimiento y de la arquitectura en donde es representada la pieza mediante la colaboración durante el proceso de creación de diversos artistas permite que la obra tenga una mayor resonancia que la que puedan concebir sus creadores y que su fase de exhibición sea permanentemente fructífera. Su notoriedad y diferencia específica consiste en la preparación corporal y emocional de sus intérpretes y en conferir y ordenar un valor dramático a todo suceso escénico: desde lo anecdótico y animal con toda su gama de densidades.
Junto a este interés por las cualidades específicas e innatas de cada obra y su resonancia en el espacio de muestra, comienza a ser de vital importancia para ambos creadores la inclusión de la memoria, tanto como acto lectivo por parte del público, como acción continua de documentación – archivo videográfico, sonoro, y textual-. Con lo cual la compañía abre un abanico de posibilidades artísticas para que las artes efímeras no lo sean tanto mirando de construir un referente de mayor solidez, con una mayor vertebración plástica, entroncándose en un amplio campo de creación estética, ejerciendo mediante su presencia dramática de puente comunicativo entre el público y el arte.
Texto, movimiento y sonido; espacio, visión y memoria conforman el trabajo de investigación y creación de la compañía, explorando el juego entre el arte de los cuerpos y las respuestas físicas a este arte, tanto por parte del público como por parte del intérprete. Mirando cada vez más el tiempo- de sucesión, de acción, de confrontación, de inmovilización- como el eje de su lenguaje.