Se'm va perdre el cap o bé és l'única cosa
que em queda?
És l'inici d'una història.
És el crit d'un supervivent o el riure d'un inconscient.
És l'absència del cos sense la pena de la perduda.
És l'absència del cos que revela la nuesa.
És una dona. O vàries.
El meu cap, el teu cap, el seu cap, el cap.
O potser el cor.
Idea i interpretació: Prisca Villa Foto i col·laboració: Jérémie
Steil Suport: VIA Viatges d’Interès Artístic, Residencies de creació: Festival Label Rue,
Le lieu Noir i Festival Escena Poblenou
Espectacle. V.I.A. (Viatges d’interès artístic) Catalunya